UD.1 Què és i per què s’usa el dibuix tècnic?

UD.1 Què és i per què s’usa el dibuix tècnic?

El dibuix tècnic és un sistema de representació gràfic de diversos tipus d'objectes, amb el propòsit de proporcionar informació suficient per facilitar la seva anàlisi, ajudar a elaborar el seu disseny i possibilitar la futura construcció i manteniment del mateix. Sol realitzar-se amb l'auxili de mitjans informatitzats o, directament, en paper o altres suports plans.

Els objectes, peces, màquines, edificis, plans urbans, etc., Se solen representar en planta (vista superior, vista de sostre, planta de pis, coberta, etc.) , alçat (vista frontal o anterior i lateral; almenys una) i seccions (o talls ideals) indicant clarament les seves dimensions mitjançant acotacions. Són necessàries un mínim de dos projeccions (vistes de l'objecte) per aportar informació útil de l'objecte.

HISTÒRA

La història del dibuix tècnic s'inicia gràcies a la necessitat de comunicar-se mitjançant grafismes o dibuixos. Les primeres representacions que coneixem són les pintures rupestres, en elles no solament s'intentava representar la realitat de l'entorn, animals, astres, els propis éssers humans (es va començar amb ombres de mans), etc., sinó també sensacions, com l'alegria de les danses, o la tensió de les caceres.

Al llarg de la història, aquesta necessitat de comunicar-se mitjançant dibuixos, ha evolucionat, donant lloc d'una banda al dibuix artístic i per altre al dibuix tècnic. Mentre el primer intenta comunicar idees i sensacions, basant-se en el suggeriment i estimulant la imaginació de l'espectador, el dibuix tècnic, té com fi, la representació dels objectes el més exactament possible, en forma i dimensions.

Avui dia, s'està produint una confluència entre els objectius del dibuix artístic i tècnic. Açò és conseqüència de la utilització dels ordinadors en el dibuix tècnic, amb ells s'obtenen recreacions virtuals en 3D, que si bé representen els objectes en veritable magnitud i forma, també comporten una forta càrrega de suggeriment per a l'espectador.

Primeres manifestacions

La primera manifestació coneguda del dibuix tècnic està en un dibuix de construcció que apareix esculpit a l'estàtua del rei sumeri Gudea que va governar entre 2144 - 2124 o 2122 aC, anomenada L'arquitecte, i que es troba al museu del Louvre de París. En aquesta escultura, de manera esquemàtica, es representen els plànols d'un edifici.

De l'any 1650 aC data el papir de Ahmes. Aquest escriba egipci, va redactar, en un papir de 33 per 548 cm, una exposició de contingut geomètric dividida en cinc parts que abasten: l'aritmètica, l'estereotomia, la geometria i el càlcul de piràmides. En aquest papir s'arriba a donar un valor aproximat del nombre pi.

L'any 600 aC, trobem a Tales, filòsof grec nascut a Milet. Va ser el fundador de la filosofia grega, i està considerat com un dels set savis de Grècia. Tenia coneixements en totes les ciències, però va arribar a ser famós pels seus coneixements d'astronomia, després de predir l'eclipsi de sol que va tenir lloc el 28 de maig del 585 aC. Es diu d'ell que va introduir la geometria a Grècia, ciència que va aprendre a Egipte. Els seus coneixements, li van servir per descobrir importants propietats geomètriques. Aquestes no va deixar escrits, el coneixement que es té d'ell, procedeix del que es compte en la metafísica de Aristòtil.

De la mateixa segle que Tales, és Pitàgores, filòsof grec, les doctrines van influir en Plató. Nascut a l'illa de Samos, Pitàgores va ser instruït en els ensenyaments dels primers filòsofs jonis, Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes. Va fundar un moviment amb propòsits religiosos, polítics i filosòfics, conegut com a pitagorisme. A aquesta escola se li atribueix l'estudi i traçat dels tres primers políedres regulars: tetràedre, hexàedre i octàedre. Però potser la seva contribució més coneguda en el camp de la geometria és el teorema de la hipotenusa, conegut com a teorema de Pitàgores, que estableix que "en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa, és igual a la suma dels quadrats dels catets ".

L'any 300 aC, trobem a Euclides, matemàtic grec. La seva obra principal "Elements de geometria", és un extens tractat de matemàtiques en 13 volums sobre matèries com ara: geometria plana, magnituds incommensurables i geometria de l'espai. Probablement estudià a Atenes amb deixebles de Plató. Va ensenyar geometria a Alexandria, i allà va fundar una escola de matemàtiques.

Arquimedes (287-212 aC), notable matemàtic i inventor grec, que va escriure importants obres sobre geometria plana i de l'espai, aritmètica i mecànica. Va néixer a Siracusa, Sicília, i es va educar a Alexandria (Egipte). Va inventar formes de mesurar l'àrea de figures corbes, així com la superfície i el volum de sòlids limitats per superfícies corbes. Va demostrar que el volum d'una esfera és dos terços del volum del cilindre que la circumscriu. També va elaborar un mètode per calcular una aproximació del valor de pi (p), la proporció entre el diàmetre i la circumferència d'un cercle, i establir que aquest número era igual a 3 10/70 i 3 10/71. Apol·loni de Perge, matemàtic grec, anomenat el "Gran geòmetra", que va viure durant els últims anys del segle III i principis del segle II aC Va néixer a Perge, Pamfília (avui Turquia). La seva major aportació a la geometria va ser l'estudi de les corbes còniques, que va reflectir en el seu Tractat de les còniques, que en un principi estava compost per vuit llibres.

QUÈ ENGLOBA EL DIBUIX TÈNIC?

El dibuix tècnic engloba treballs com esbossos o croquis, esquemes, diagrames, plànols elèctrics i electrònics, representacions de tot tipus d'elements mecànics, plànol s de arquitectura, urbanisme, etc., resolts mitjançant l'auxili de conceptes geomètrics, on són aplicades la matemàtica, la geometria euclidiana, diversos tipus perspectives, escales, etc.

El dibuix pot ser plasmat en una gran varietat de materials, com són diversos tipus de papers, llenç o acetat (mylar); també pot projectar-se en pantalla, mostrar-se en monitor, recrear animacions gràfiques dels seus volums, etc.

Per a realitzar el dibuix tècnic s'utilitzen diversos útils o instruments: regles de diversos tipus, compassos, llapis, escaire, cartabó, tiralínies, retolador, etcètera. Actualment, s'utilitza amb preferència la informàtica, en el seu vessant de disseny assistit per ordinador (CAD, 3D, vectorial, etcètera) amb resultats òptims i en continu procés de millora.

Tipus de dibuix tècnic

Amb el desenvolupament industrial i els avenços tecnològics el dibuix ha augmentat el seu camp d'acció. Els principals són:

Dibuix d'arquitectura

El dibuix arquitectònic abasta una àmplia gamma de representacions gràfiques amb les quals realitzem els plànols per a la construcció de tota mena d'edificis: cases, torres, escoles, esglésies, fàbriques i pavellons poliesportius entre d'altres. Es dibuixa el projecte amb els instruments necessaris, amb els seus respectius detalls, ajust i correccions, on apareixen els plànols de planta, façanes, seccions, perspectives, fonaments, columnes, detalls i altres.

Dibuix mecànic

El dibuix mecànic s'empra en la representació de peces o parts de màquines, maquinàries, vehicles com grues i motos, avions, helicòpters i màquines industrials. Els plànols que representen un mecanisme simple o una màquina formada per un conjunt de peces, són anomenats plans de conjunt, i els que representa un sol element, pla de peça. Els que representen un conjunt de peces amb les indicacions gràfiques per a la seva col·locació, i muntatge global, són anomenats plans de muntatge.

Dibuix elèctric

Aquest tipus de dibuix es refereix a la representació gràfica d'instal·lacions elèctriques en una indústria, oficina o habitatge o en qualsevol estructura arquitectònica que requereixi d'electricitat. Mitjançant la simbologia corresponent es representen connexions, caixa de comptador, tauler principal, línia de circuits, interruptors, pren corrents, sortides de llums entre d'altres.

Dibuix electrònic

Es representa els circuits que donen funcionament precís a diversos aparells que en l'actualitat constitueixen un avenç tecnològic com els ordinadors, amplificadors, transmissors, rellotges, televisors, ràdios i altres.

Dibuix geològic

El dibuix geològic s'empra en geografia i en geologia, en ell es representen les diverses capes de la terra emprant una simbologia i dóna a conèixer els minerals continguts en cada capa. S'usa molt en mineria i en exploracions de jaciments petrolífers.

Dibuix topogràfic

El dibuix topogràfic ens representa gràficament les característiques d'una determinada extensió de terreny, mitjançant signes convencionalment establerts. Ens mostra els accidents naturals i artificials, cotes o mesures, corbes horitzontals o corbes de nivell.

Dibuix urbanístic

Aquest tipus de dibuix s'utilitza en l'organització de ciutats: en la ubicació de centres urbans, zones industrials, bulevards, carrers, avingudes, jardins, autopistes, zones recreatives entre d'altres. Es dibuixen avantprojectes, projectes, plànols de conjunt, plànols de detall.

Dibuix tècnic d'instal·lacions sanitàries

Té per finalitat representar el posicionament de cadascuna de les peces sanitàries: dutxa, rentamans, vàter, etc. Incloent la ubicació de les canonades internes o externes.

Dibuix aplicat al disseny

Procés de creació que incorpora la utilitat, funcionalitat i l'estètica en tota mena de productes, que a més han de poder-se produir en sèrie.

EINES DE DIBUIX TÈCNIC

Les eines del dibuix tècnic són els estris o instruments necessaris per dibuixar. Els més clàssics són: el llapis, la goma d'esborrar, el retolador, el regle, l'escaire, el cartabó i el compàs. També és molt conegut, encara que menys utilitzat per part dels professionals, el transportador d'angles (o semicercle graduat).

El paper

El paper és el suport sobre el qual, es realitzen els dibuixos tècnics. Són de color blanc i opac, de manera que la llum no pot travessar el full. Existeixen diferents mides normalitzades que, la seva utilització, dependrà de la mida del dibuix que utilitzem. Normalment, utilitzarem fulls de paper A-4, que venen donat per les mides: 210 x 297 mm. Altres mides que podem trobar són:

Aquestes mides, s'aconsegueixen doblegant per la meitat successivament el full de paper, de manera que mida anterior o posterior s'obté o s'ha obtingut doblegant per la meitat la mida anterior. En aquest esquema es veu clarament:

El llapis

És una eina molt coneguda i utilitzada. Serveix per dibuixar i escriure. Els diferents tipus de llapis que es poden trobar es diferencien bàsicament per la seva mina, que en funció del que s'hagi de fer, serà d'un tipus o un altra. Els llapis més adients per al dibuix tècnic són els anomenats durs, com per exemple el 2H, encara que moltes vegades, s'utilitzen dos: un per fer els traços preliminars i auxiliars (2H), i l'altre, per traçar el resultat final (HB), que és més tou y marca més el paper, fent que es vegi més el resultat final. L'únic manteniment necessari és tenir-los correctament afilat.

 Amb la mateixa funció que el llapis hi ha els portamines, on podem anar substituint només la mina a mesura que es va desgastant. Dels portamines, a part dels diferents models amb formes i materials diversos, podem escollir diferents gruixos de mines. El gruix més habitual avui dia és el de mina de 0,5 mm de diàmetre. El tipus de mina que s'utilitza, és el mateix que en el cas del llapis de fusta: 2H per per traços preliminars i auxiliars, i HB per traçar el resultat final.

 

La goma d'esborrar

De la goma d'esborrar tampoc cal dir massa coses (encara que n'hi ha de diferents materials i formes, que a nivell professional són importants). L'important és que facin la seva funció d'esborrar el millor possible. Per dibuix tècnic, s'aconsellen gomes blanques (que no puguin tacar el dibuix), i que siguin toves (que quan esborrem, no fem forats al paper que estem fent servir).

Es convenient tenir-la ben neta, per evitar que s'embruti el dibuix. Per deixar-la neta, un sistema que funciona bé és "esborrar" sobre un paper en blanc.

Els Retoladors:

El llapis, amb el temps s'acaba esborronant i fa que cada cop, sigui més difícil entendre el dibuix. Per evitar a això, un cop realitzat i acabat el dibuix, es repassa el resultat final, fent que aquest ressalti més i no s'esborroni amb el temps.

Els tipus de retoladors més pràctics per a nosaltres (encara que menys ecològics) són els que no són recarregables. Incorrectament se'ls sol anomenar pilots o rotrings (pilot i rotring són marques, no tipus). Qualsevol marca serveix, sempre que sigui especial per a dibuix tècnic, ja que són de tinta negra i de gruix normalitzat. N'hi ha de molts gruixos diferents, encara que els més habituals són 0,2, 0,4 i 0,8 mm de gruix. Cada gruix, té la seva funció i s'han d'utilitzar correctament:

·        0,2 mm: Línies auxiliars i acotació.

·        0,4 mm: Aclariments escrits i la informació que apareix al caixetí.

·        0,8 mm: Figura resultant del dibuix.

L'únic manteniment necessari és deixar-los correctament tapats (perquè no se sequi la tinta) i no pitjar massa la punta perquè no es deformi o es trenqui.

El regle

És un instrument, normalment de plàstic, amb un bisell que du gravada la longitud expressada en mil·límetres, per tal d'aconseguir més precisió quan es prenen o es determinen les mesures. B3 Vocabulari Bisell: tall oblic en la vora d’un objecte, làmina grossa, etcètera. La longitud d'un regle oscil·la entre els 20 i els 100 cm. S'ha de fer servir només per obtindre i transportar mesures; per traçar línies rectes hem de recórrer a l'escaire i el cartabó.

L'escaire i el cartabó

Són eines complementàries, i són les eines que s'acostumen a utilitzar per realitzar les línies rectes, paral·leles i perpendiculars.

Encara que no són crítiques les grandàries utilitzades, si que es recomana que el joc escaire-cartabó, tinguin una proporcionalitat. Per veure si es compleix aquesta proporcionalitat, al ajuntar-los han de quedar de la següent manera:

A més de ser del mateix material i color, solen tenir les mesures relacionades: la hipotenusa de l'escaire és igual al catet llarg del cartabó. Tant l'escaire com el cartabó s'han de tenir ben nets (amb un paper absorbent) i protegir-los de colps (especialment la zona mil·limetrada) i de doblecs pronunciats.

Escaire:

Un escaire és una plantilla en forma de triangle rectangle isòsceles (dos costats iguals) que s'utilitza en dibuix tècnic. Poden ser de diferents grandàries i colors o tenir bisells en els cants que permetin ser usades amb retoladors de dibuix tècnic.

Té un angle recte (90º) i els altres dos angles, que són iguals, tenen 45º. Pot tenir un (o més d'un) dels costats mil·limetrats, per poder prendre mesures sense necessitar un regle independent.

Cartabó:

És una plantilla en forma de triangle escalè (els tres costats diferents) que s'utilitzen en dibuix tècnic. Poden ser de diferents grandàries i colors o tenir bisells en els cants que permetin ser usades amb retoladors de dibuix tècnic. Els angles són de 90º, de 60º i de 30º. Sol tenir el catet més llarg mil·limetrat.

El Compàs

El compàs és una eina de dibuix prou coneguda. Està formada per dues cames, una de les quals porta una agulla (per fixar-se) i l'altra una mina (com els llapis). A més, té un petit cap en forma de cilindre que serveix per subjectar-lo i fer-lo girar. La seva funció principal és dibuixar arcs i circumferències, així com marcar mesures idèntiques (transportar mesures).

Per tenir-lo en correcte estat d'ús, s'han de vigilar uns quants punts:

- Les cames NO han de tenir joc (ha de costar un poc obrir-les i tancar-les).

- La mina ha d'estar esmolada en forma de bisell, amb la punta cap a dins.

- La punta de l'agulla i la de la mina han d'estar pràcticament al mateix nivell.

Així mateix, donat que sol ser metàl·lic, s'ha de mantenir sec i allunyat d'aigua o líquids agressius (àcids, per exemple).

Igual que amb els materials, les eines també incideixen en el medi ambient, bàsicament en la seva fabricació. Com ja s'ha dit, millor usar portamines o "llapis ecològics" que els normals. Les gomes desborrar fetes amb engruna de pa o cautxú natural són preferibles a les sintètiques. Els retoladors recarregables (amb "tintes naturals") millor que els d’ "usar i tirar" i els regles de fusta obtinguda d'explotacions sostenibles millor, ecològicament parlant, que els de plàstic. Com veieu, hi ha moltes possibilitats d'actuar ecològicament, amb petits detalls, encara que no sempre sigui fàcil trobar el materials recomanats o que aquests no siguin els més pràctics.