UD.10 Perspectiva cònica

UD.10 Perspectiva cònica

FONAMENTS DE LA PERSPECTIVA CÒNICA

La història dels sistemes de representació és una recerca continuada per representar la realitat amb tota la seva profunditat. El 1415 l’arquitecte florentí Brunelleschi va formular les lleis de la perspectiva central, tal com recull Alberti en la seva obra De pictura (1435). Crida l’atenció la introducció d’un mètode científic en el camp artístic de la representació pictòrica.

Alberti proposa unes regles per pintar el que veu un ull, i basa el seu mètode en l’anomenat Velo de Alberti. Col·locant una pantalla de vidre entre l’escena i l’ull, la seva intersecció amb cada raig projectant determina un punt de la secció.

Els punts d’aquesta secció defineixen una imatge semblant a l’escena inicial i semblant, també, però sense invertir, a la de la imatge que es forma sobre la pel·lícula d’una càmera fotogràfica.

Alberti introdueix termes com projecció i secció, que són a la base del que encara avui coneixem com a secció plana de la piràmide visual. El seu mètode, enriquit amb les aportacions de Leonardo da Vinci, Piero della Francesca i Dürer, dominarà les lleis fonamentals de la perspectiva i aconseguirà traçats perfectes des del punt de vista geomètric.

Con visual

És el conjunt de raigs de llum que, reflectits pels objectes, arriben als nostres ulls en cadascuna de les nostres mirades. El seu eix és el raig principal i el vèrtex el punt de vista (observador).

L'angle teòric d'aquest con, format per dues generatrius del mateix diametralment oposada, és major de 90º, arribant-se a percebre imatges situades en una gran extensió. No obstant això, a partir d'un angle central d'uns 60º, la percepció es fa cada vegada més confusa, perquè l'angle de visió normal en un ésser humà és de 601. Per a evitar que els objectes es representin deformats s'aconsella no depassar aquesta obertura.

Elements que cal considerar

Els elements descrits en els apartats anteriors i que intervenen en la generació d’una imatge en perspectiva cònica, els complementem en la geometrització representada a la figura i que expliquem a continuació:

·        Pla del quadre (PQ): és el pla que determina la secció plana de la piràmide visual i sobre el qual es forma la imatge en perspectiva. Està situat entre els objectes a representar i el punt de vista.

·        Pla geometral (PG): és un pla horitzontal, perpendicular al del quadre en el qual recolzen tant l’observador com els objectes que cal representar.

·        Pla de l’horitzó (PH): es tracta d’un pla paral·lel al geometral, que conté el punt de vista.

·        Línia de terra (LT): és la intersecció dels plans geometral i del quadre.

·        Línia de l’horitzó (LH): és la intersecció dels plans de l’horitzó i del quadre.

·        Punt de vista (V): representa la posició de l’observador i el vèrtex de la piràmide visual que, en tallar-se amb el PQ, forma la imatge perspectiva dels objectes.

·        Punt principal (P): és la projecció ortogonal sobre el pla del quadre del punt de vista V; està situat a la línia de l’horitzó (LH).

·        Punts de distància: (en la perspectiva cònica d’un punt de fuga): són dos punts D i D’ situats sobre la LH, un a cada costat del punt principal (P).

La distància entre LH i LT equival a l’altura des de la qual mirem l’objecte que volem representar, i el segment PV és la distància del punt de vista al pla del quadre.

Tipus de perspectiva cònica

La imatge formada en el pla del quadre produeix en els sentits la mateixa impressió de realitat que la visió d’aquest objecte des d’un punt de vista determinat, amb les deformacions i les reduccions fruit de la distància i de l’altura d’observació.

La posició de l’objecte en relació amb el pla del quadre determina les característiques de la perspectiva i el tipus d’imatge que obtenim. Com a presentació i classificació de la perspectiva cònica, veiem la representació d’un mateix objecte en els tres supòsits següents:

·        Perspectiva frontal o d’un punt de fuga. Quan l’objecte a representar té una cara paral·lela al pla del quadre. Les arestes perpendiculars al PQ concorren en el punt principal P, mentre que les paral·leles, verticals o horitzontals, es mantenen en aquesta posició.

·        Perspectiva obliqua o de dos punts de fuga. Quan cap de les cares de l’objecte és paral·lela al pla del quadre. Les arestes obliqües al PQ concorren en els punts de fuga F i F’ situats a la LH, mentre que les paral·leles verticals es mantenen en aquesta posició.

·        Perspectiva obliqua de tres punts de fuga. Quan cap de les cares o arestes del cos és paral·lela al pla del quadre. Hi ha un punt de fuga per a cada una de les tres direccions de l’espai.

Variacions i tipologies de la perspectiva cònica

La imatge directa que tenim d’un objecte depèn de la posició des de la qual el mirem. En el cas de la perspectiva cònica passa el mateix i aquesta posició es concreta en els paràmetres següents:

·        Posició del pla del quadre (PQ): defineix la posició de l’observador respecte de l’objecte i s’escullen les cares que interessa destacar. Pel fet de no tenir cares paral·leles al pla del quadre, s’aconsegueix la visió simultània de dues cares de l’objecte, amb una millor comprensió de la seva geometria.

·        Altura del punt de vista: és l’altura des de la qual es mira l’objecte i determina la manera com el veiem, des de dalt o des de baix (portat a l’extrem, podríem arribar a fer representacions similars al picat o contrapicat fotogràfic).

Es reflecteix en la separació entre les línies d’horitzó i de terra, LH i LT.

·        Distància d’observació: és la separació des de la qual mirem l’objecte, de més a prop o de més lluny (valors extrems d’aquest paràmetre provocarien les mateixes deformacions que un gran angular o un teleobjectiu).

Es reflecteix en la distància entre el punt principal i el punt de vista, P i V. En els dos cubs representats.

En aquet gràfic de GeoGebra podeu modificar els diferents elements, i veure com afecta a la figura:

Recursos de Mongge:

Enllaç a apunts sobre el traçat de perspectives còniques: Traçat de figures en perspectiva cònica

Enllaç a les fitxes: Exercicis perspectiva cònica