UD.10 Perspectiva cònica
UD.10 Perspectiva cònica
FONAMENTS
DE LA PERSPECTIVA CÒNICA
La història dels sistemes de representació és una recerca continuada per representar la realitat amb tota la seva profunditat. El 1415 l’arquitecte florentí Brunelleschi va formular les lleis de la perspectiva central, tal com recull Alberti en la seva obra De pictura (1435). Crida l’atenció la introducció d’un mètode científic en el camp artístic de la representació pictòrica.
Alberti
proposa unes regles per pintar el que veu un ull, i basa el seu mètode en
l’anomenat Velo de Alberti. Col·locant una pantalla de vidre entre l’escena i
l’ull, la seva intersecció amb cada raig projectant determina un punt de la
secció.
Els punts d’aquesta secció defineixen una imatge
semblant a l’escena inicial i
semblant, també, però sense invertir, a la de la imatge que es forma sobre la
pel·lícula d’una càmera fotogràfica.
Alberti
introdueix termes com projecció i secció, que són a la base del que encara avui
coneixem com a secció plana de la piràmide visual. El seu mètode, enriquit amb
les aportacions de Leonardo da Vinci, Piero della Francesca i Dürer, dominarà
les lleis fonamentals de la perspectiva i aconseguirà traçats perfectes des del
punt de vista geomètric.
Con
visual
És
el conjunt de raigs de llum que, reflectits pels objectes, arriben als nostres ulls
en cadascuna de les nostres mirades. El seu eix és el raig principal i el
vèrtex el punt de vista (observador).
L'angle
teòric d'aquest con, format per dues generatrius del mateix diametralment
oposada, és major de 90º, arribant-se a percebre imatges situades en una gran
extensió. No obstant això, a partir d'un angle central d'uns 60º, la percepció
es fa cada vegada més confusa, perquè l'angle de visió normal en un ésser humà
és de 601. Per a evitar que els objectes es representin deformats s'aconsella
no depassar aquesta obertura.
Elements que cal considerar
Els
elements descrits en els apartats anteriors i que intervenen en la generació
d’una imatge en perspectiva cònica, els complementem en la geometrització
representada a la figura i que expliquem a continuació:
·
Pla del quadre (PQ): és el pla que determina la secció plana de la piràmide
visual i sobre el qual es forma la imatge en perspectiva. Està situat entre els
objectes a representar i el punt de vista.
·
Pla geometral (PG): és un pla horitzontal, perpendicular al del quadre en el
qual recolzen tant l’observador com els objectes que cal representar.
·
Pla de l’horitzó (PH): es tracta d’un pla paral·lel al geometral, que conté el
punt de vista.
·
Línia de terra (LT): és la intersecció dels plans geometral i del quadre.
·
Línia de l’horitzó (LH): és la intersecció dels plans de l’horitzó i del quadre.
·
Punt de vista (V): representa la posició de l’observador i el vèrtex de la
piràmide visual que, en tallar-se amb el PQ, forma la imatge perspectiva dels
objectes.
·
Punt principal (P): és la projecció ortogonal sobre el pla del quadre del
punt de vista V; està situat a la línia de l’horitzó (LH).
·
Punts de distància: (en la perspectiva cònica d’un punt de fuga): són dos
punts D i D’ situats sobre la LH, un a cada costat del punt principal (P).
La
distància entre LH i LT equival a l’altura des de la qual mirem l’objecte que
volem representar, i el segment PV és la distància del punt de vista al pla del
quadre.
Tipus de perspectiva cònica
La
imatge formada en el pla del quadre produeix en els sentits la mateixa
impressió de realitat que la visió d’aquest objecte des d’un punt de vista
determinat, amb les deformacions i les reduccions fruit de la distància i de
l’altura d’observació.
La
posició de l’objecte en relació amb el pla del quadre determina les
característiques de la perspectiva i el tipus d’imatge que obtenim. Com a
presentació i classificació de la perspectiva cònica, veiem la representació
d’un mateix objecte en els tres supòsits següents:
·
Perspectiva frontal o d’un punt de fuga. Quan l’objecte a representar té una cara paral·lela al
pla del quadre. Les arestes perpendiculars al PQ concorren en el punt principal
P, mentre que les paral·leles, verticals o horitzontals, es mantenen en aquesta
posició.
·
Perspectiva obliqua o de dos punts de fuga. Quan cap de les cares de l’objecte és paral·lela al pla
del quadre. Les arestes obliqües al PQ concorren en els punts de fuga F i F’
situats a la LH, mentre que les paral·leles verticals es mantenen en aquesta
posició.
·
Perspectiva obliqua de tres punts de fuga. Quan cap de les cares o arestes del cos és paral·lela al
pla del quadre. Hi ha un punt de fuga per a cada una de les tres direccions de
l’espai.
Variacions i tipologies de la perspectiva cònica
La
imatge directa que tenim d’un objecte depèn de la posició des de la qual el
mirem. En el cas de la perspectiva cònica passa el mateix i aquesta posició es
concreta en els paràmetres següents:
·
Posició del pla del quadre (PQ): defineix la posició de l’observador respecte de
l’objecte i s’escullen les cares que interessa destacar. Pel fet de no tenir
cares paral·leles al pla del quadre, s’aconsegueix la visió simultània de dues cares
de l’objecte, amb una millor comprensió de la seva geometria.
·
Altura del punt de vista: és l’altura des de la qual es mira l’objecte i determina
la manera com el veiem, des de dalt o des de baix (portat a l’extrem, podríem
arribar a fer representacions similars al picat o contrapicat fotogràfic).
Es reflecteix en la separació entre les línies d’horitzó i
de terra, LH i LT.
·
Distància d’observació: és la separació des de la qual mirem l’objecte, de més
a prop o de més lluny (valors extrems d’aquest paràmetre provocarien les
mateixes deformacions que un gran angular o un teleobjectiu).
Es reflecteix en la distància entre el punt principal i
el punt de vista, P i V. En els dos cubs representats.
En aquet gràfic de GeoGebra podeu modificar els diferents elements, i veure com afecta a la figura:
Recursos de Mongge:
Enllaç a apunts sobre el traçat de perspectives còniques: Traçat de figures en perspectiva cònica
Enllaç a les fitxes: Exercicis perspectiva cònica











Comentarios
Publicar un comentario