UD.2 Les bases del dibuix tècnic: traçats fonamentals en el pla.


UD.2 Les bases del dibuix tècnic: traçats fonamentals en el pla. 
En aquest tema de traçats fonamentals en el pla, estudiarem les construccions geomètriques senzilles i elementals, que ens serviran de base per a traçats posteriors de major complexitat.

El punt és la intersecció de dues rectes. Es designa per mitjà d’una lletra majúscula: A, B, C, etc. També es pot representar amb un cercle petit o un punt.
La recta és una successió de punts en una mateixa direcció. S’indica amb lletres minúscules: r, s, t... Aquesta classe de línia pot ser vertical, horitzontal o inclinada.
La semirecta és la part de la recta limitada per un extrem. Aquest extrem es designa amb una lletra majúscula, i l’altra part gràfica, amb una lletra minúscula.
Un segment és una part limitada de la recta. Els extrems, com són dos punts, s’indiquen amb lletres majúscules; es pot fer referència al segment amb lletres minúscules.
La circumferència és una corba tancada i plana en la qual tots els punts equidisten (estan a la mateixa distància) d’un altre punt interior fix que anomenem centre.
El cercle és la superfície plana limitada per la circumferència.
L’angle és la regió del pla limitada per dues semirectes d’origen comú.


Es designen de tres maneres: pels seus costats i vèrtex BAC; pel seu vèrtex  o per una lletra grega α

Tipus d’angle i disposicions
Segons l’obertura pot ser AGUT, RECTE , OBTÚS, PLA O COMPLERT.
En funció de la seva posició s’anomenen ADJACENTS, CONSECUTIUS o OPOSATS.
ADJACENTS: dos angles que tenen el mateix vèrtex i se situen a banda i banda d’una semirecta que els fa de costat comú.
CONSECUTIUS: són angles successivament adjacents.
OPOSATS:són angles un dels quals està format per la prolongació dels costats de l’altre.
En funció de la seva amplitud (el que mesuren) s’anomenen COMPLEMENTARIS (A+B=90º), SUPLEMENTARIS (A+B=180), o CONJUGATS (A+B=360)

Signes que representen els conceptes:
Enllaç als apunts sobre el tema: Teoria sobre els traçats fonamentals

Enllaç a les fitxes i activitats: Activitats Tema 2

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

UD.9 Normalització, acotació i croquis: comunicar mitjançant el dibuix.

Imagen
UD.9 Normalització, acotació i croquis: comunicar mitjançant el dibuix.  Acotació L'acotació és el procés d'anotar, mitjançant línies, xifres, signes i símbols, les mesures d'un objecte, sobre un dibuix previ d'aquest, seguint una sèrie de regles i convencionalismes, establerts mitjançant normes. L'acotació és el treball més complex del dibuix tècnic, ja que per a una correcta acotació d'un dibuix, és necessari conèixer, no només les normes d'acotació, sinó també, el procés de fabricació de la peça, la qual cosa implica un coneixement de les màquines-eines a utilitzar per al seu mecanitzat. Per a una correcta acotació, també és necessari conèixer la funció adjudicada a cada dibuix, és a dir si servirà per a fabricar la peça, per a verificar les dimensions de la mateixa una vegada fabricada, etc. Principis generals d'acotació Amb caràcter general es pot considerar que el dibuix d'una peça o mecanisme, està correctament f...
Leer más

UD.8 Sistema axonomètric: perspectiva isomètrica i perspectiva cavallera.

Imagen
UD.8 Sistema axonomètric: perspectiva isomètrica i perspectiva cavallera.  Què és la perspectiva axonomètrica? Es presenta l’objecte de manera que en una sola projecció queden representades les tres dimensions de l’objecte. Aquestes projeccions són anomenades perspectives. la representació axonomètrica es defineix com la projecció paral·lela d’un objecte sobre l’únic pla de projecció. Un cop dibuixada aquesta perspectiva permet obtenir la forma veritable del cos dibuixat, és a dir, la restitució. Per determinar la forma veritable d’un cos a partir de la seva projecció, el sistema axonomètric utilitza un tríedre trirectangle de referència, sobre el qual es projecta qualsevol punt de l’espai. Aquestes representacions determinen les coordenades x, y, z. Tipus de projeccions Es divideixen segons els angles que forma la direcció de projecció amb el pla de dibuix en: projecció axonomètrica ortogonal (isomètrica, dimètrica i trimètrica), i projecció obliqua ...
Leer más

UD.1 Què és i per què s’usa el dibuix tècnic?

Imagen
UD.1 Què és i per què s’usa el dibuix tècnic? El dibuix tècnic és un sistema de representació gràfic de diversos tipus d'objectes, amb el propòsit de proporcionar informació suficient per facilitar la seva anàlisi, ajudar a elaborar el seu disseny i possibilitar la futura construcció i manteniment del mateix. Sol realitzar-se amb l'auxili de mitjans informatitzats o, directament, en paper o altres suports plans. Els objectes, peces, màquines, edificis, plans urbans, etc., Se solen representar en planta (vista superior, vista de sostre, planta de pis, coberta, etc.) , alçat (vista frontal o anterior i lateral; almenys una) i seccions (o talls ideals) indicant clarament les seves dimensions mitjançant acotacions. Són necessàries un mínim de dos projeccions (vistes de l'objecte) per aportar informació útil de l'objecte. HISTÒRA La història del dibuix tècnic s'inicia gràcies a la necessitat de comunicar-se mitjançant grafismes o dibuixos. Les primere...
Leer más