UD.9 Normalització, acotació i croquis: comunicar mitjançant el dibuix.
UD.9 Normalització, acotació i croquis: comunicar mitjançant el dibuix.
Caixetí
És l’apartat d’un plànol a on s’anoten les principals dades, com:
-Identificació de l’objecte, de que es tracta (Títol)
-Qui l’ha dibuixat, qui l’ha revisat
-Dates
-Referències
-Escala
-Número
i altres dades que dependran del tipus de plànol.
Exemples
Enllaç a les normes d'acotació: Normes d'acotació - normalització i acotació
Acotació
L'acotació és el procés d'anotar, mitjançant línies, xifres, signes i símbols, les mesures d'un objecte, sobre un dibuix previ d'aquest, seguint una sèrie de regles i convencionalismes, establerts mitjançant normes.
L'acotació és el treball més complex del dibuix tècnic, ja que per a una correcta acotació d'un dibuix, és necessari conèixer, no només les normes d'acotació, sinó també, el procés de fabricació de la peça, la qual cosa implica un coneixement de les màquines-eines a utilitzar per al seu mecanitzat. Per a una correcta acotació, també és necessari conèixer la funció adjudicada a cada dibuix, és a dir si servirà per a fabricar la peça, per a verificar les dimensions de la mateixa una vegada fabricada, etc.
Principis generals d'acotació
Amb caràcter general es pot considerar que el dibuix d'una peça o mecanisme, està correctament fitat, quan les indicacions de cotes utilitzades siguin les mínimes, suficients i adequades, per a permetre la fabricació d'aquesta. Això es tradueix en els següents principis generals:
1. Una cota sol s'indicarà una sola vegada en un dibuix, tret que sigui indispensable repetir-la.
2. No ha d'ometre's cap cota.
3. Les cotes es col·locaran sobre les vistes que representin més clarament els elements corresponents.
4. Totes les cotes d'un dibuix s'expressaran en les mateixes unitats, en cas d'utilitzar una altra unitat, s'expressarà clarament, a continuació de la cota.
5. No es fitaran les dimensions d'aquelles formes, que resultin del procés de fabricació.
6. Les cotes se situaran per l'exterior de la peça. S'admetrà el situar-les a l'interior, sempre que no es perdi claredat en el dibuix.
7. No es fitarà sobre arestes ocultes, tret que amb això s'evitin vistes addicionals, o s'aclareixi sensiblement el dibuix. Això sempre pot evitar-se utilitzant seccions.
8. Les cotes es distribuiran, tenint en compte criteris d'ordre, claredat i estètica.
9. Les cotes relacionades. com el diàmetre i profunditat d'un forat, s'indicaran sobre la mateixa vista.
10. Ha d'evitar-se, la necessitat d'obtenir cotes per suma o diferència d'unes altres, ja que pot implicar errors en la fabricació.
Elements que intervenen en l'acotació
En el procés d'acotació d'un dibuix, a més de la xifra de cota, intervenen línies i símbols, que variaran segons les característiques de la peça i element a fitar.
Totes les línies que intervenen en l'acotació, es realitzaran amb el gruix més fi de la sèrie utilitzada.
Els elements bàsics que intervenen en l'acotació són:
Línies de cota: Són línies paral·leles a la superfície de la peça objecte de mesurament.
Xifres de cota: És un número que indica la magnitud. Se situa centrada en la línia de cota. Podrà situar-se enmig de la línia de cota, interrompent aquesta, o sobre aquesta, però en un mateix dibuix se seguirà un sol criteri.
Símbol de final de cota: Les línies de cota seran acabades en els seus extrems per un símbol, que podrà ser una punta de fletxa, un petit traç oblic a 45è o un petit cercle.
Línies auxiliars de cota: Són línies que parteixen del dibuix de forma perpendicular a la superfície a fitar, i limiten la longitud de les línies de cota. Han de sobresortir lleugerament de les línies de cota, aproximadament en 2 mm. Excepcionalment, com veurem posteriorment, poden dibuixar-se a 60è respecte a les línies de cota.
Línies de referència de cota: Serveixen per a indicar un valor dimensional, o una nota explicativa en els dibuixos, mitjançant una línia que uneix el text a la peça. Les línies de referència, acabaran:
En fletxa, les que acabin en un contorn de la peça.
En un punt, les que acabin a l'interior de la peça.
Sense fletxa ni punt, quan acabin en una altra línia.
La part de la línia de referència on es retola el text, es dibuixarà paral·lela a l'element a fitar, si aquest no quedés ben definit, es dibuixarà horitzontal, o sense línia de suport per al text.
Símbols: A vegades, a la xifra de cota li acompanya un símbol indicatiu de característiques formals de la peça, que simplifiquen la seva acotació, i a vegades permeten reduir el nombre de vistes necessàries, per a definir la peça. Els símbols més usuals són:
Comentarios
Publicar un comentario